Mire el llit, el meu
llit, metàl·lic a l'hotel.
Té, Françoise,
l'estatura exacta del pecat.
Considere els llençols
i el cobertor, vermell,
i les parets verdoses
i l'espill i el bidet,
i lleve el cobertor
amb certa lentitud;
toque els llençols,
humits, i blancs, i suavíssims.
Pense unes cuixes
tendres, Françoise, pense un cos d'aigua.
Pense el pes del ruixim, Françoise, i pense l'ègloga.
Pense el pes del ruixim, Françoise, i pense l'ègloga.
L'Hotel París
Edicions 62, 1973
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Llàstima que la foto no sigui en colors, he, he...
Bon vespre, Jesús.
Així sembla que qualsevol color és bo per a l'amor.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada