EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 4 de maig del 2020

HOTEL PARÍS V

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mire el llit, el meu llit, metàl·lic a l'hotel.
Té, Françoise, l'estatura exacta del pecat.
Considere els llençols i el cobertor, vermell,
i les parets verdoses i l'espill i el bidet,
i lleve el cobertor amb certa lentitud;
toque els llençols, humits, i blancs, i suavíssims.
Pense unes cuixes tendres, Françoise, pense un cos d'aigua.
Pense el pes del ruixim, Françoise, i pense l'ègloga.

Vicent Andrés Estellés
L'Hotel París
Edicions 62, 1973
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Llàstima que la foto no sigui en colors, he, he...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així sembla que qualsevol color és bo per a l'amor.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada