EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 14 de juny del 2020

[DIBUIXEM MONS...]

(Imatge no identificada prsa de la xarxa)
Dibuixen mons
les onades morents a la bocana,
morint-hi, tota la dansa de bòfegues
en esclat: són frenesí d’efímeres aranyes
blanques, el traç de l’escuma fent-se
i desfent-se talment una pianola
moguda per la mecànica celeste.
Una certa tendència
a l’evocació, dibuixen les onades.
Petges de lluna, el formigueig del món.
Cada ensorrament, un poder recomençar.
Moure’s com una forma de romandre,
la tonada del seu anar i venir impassible,
a la platja, un cop i un altre, que escata
i fa de tornaveu com qui es llegeix
escrivint-se: per posar en moviment
l’horitzó d’allò que encara no sap
que està a punt de ser dit.
                                         Dibuixen mons
les onades morent a la bocana:
són llengües deixant cabre en el seu si
tots els cops de tornar-ho a intentar.
És un perfet salobre el full en blanc.


Ramon Boixeda
Les beceroles successives
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada això de les onades que fan una dansa moguda per una pianola celeste...I aquestes onades que dibuixen petges de lluna, aviat les podrem seguir...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El mar, sempre tan inspirador!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada