 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
SENSE REMEI
Ha tornat la basarda de l’alosa
per entristir els plecs d’aquell somriure
tebi que omplia tots els porus, erms,
del teu cos, també els cecs fanals de l’ànima,
el temps silenciós i el crit de mort.
Llunyana resta saludant la nit
l’alba més pura i calles. Sempre amb tu,
recer i piano que ja per sort remembres,
gris i profund, el seu lament letàrgic,
cada cop que retorni a la llera
de la memòria la placidesa
somrient de l’onada de la mar,
amabilíssima, contornejant
l’illa on encara resten corsecats,
llevats de pa i de vi, alguns companys
per entristir els plecs d’aquell somriure
tebi que omplia tots els porus, erms,
del teu cos, també els cecs fanals de l’ànima,
el temps silenciós i el crit de mort.
Llunyana resta saludant la nit
l’alba més pura i calles. Sempre amb tu,
recer i piano que ja per sort remembres,
gris i profund, el seu lament letàrgic,
cada cop que retorni a la llera
de la memòria la placidesa
somrient de l’onada de la mar,
amabilíssima, contornejant
l’illa on encara resten corsecats,
llevats de pa i de vi, alguns companys
teus, ben morts, dessagnats sense remei.
Pius Morera
Els records i la mort van de marxa
Ed. Pont del Petroli, 2019
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Si canta l'alosa és que ja és de matinada...Els fanals de l'ànima, millor que facin llum!
Bon vespre, Jesús.
Les ànimes empre il·luminades!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada