 |
| (Imatge pròpia) |
DANSA DELS COLORS
La pell blava del mar
dansa amb un cos de
molsa
i perfuma la cambra
blanca
de llàgrimes de bosc
tardoral.
L’au fugaç s’esvaeix
dins una aquarel·la
encesa
que s’ofega,
lentament,
en els braços líquids
d’aquella tarda
tenyida pel record de la
ginesta.
Ara tota la memòria de
l’univers
se suspèn d’un sostre
pintat pels somnis
d’aquest cos nocturn
que no es vol adormir
quan contempla la
música de Calder.
Cristina Àlvarez Roig
Cerimònia del te
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'emocionen aquestes llàgrimes de bosc tardoral...Les aus dansen sobre el mar i si emmirallen; el groc del record de la ginesta, contrasta amb el blau del mar!!!
Bon vespre, Jesús.
Els colors són vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada