EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 2 d’agost del 2020

[LA GÈNESI DEL FOC...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Genesis des Feuers
sie beherrscht meine Erinnerung
und ruft mir ins Bewusstsein
dass ich von der Zeit träumte
und über das Eis
mit meinen Fingern strich
nun erhebe ich mich wie der Phönix
währenddessen die Genesis fortfährt
meine erstarrte Vergangenheit zu erzählen
---
la gènesi del foc
regeix la meva memòria
em recorda
que somia el temps
i que palpejava el glaç
amb els dits
ara m’aixeco com el fènix
mentre la gènesi segueix
narrant el meu passat enrigidit

Klaus Ebner
Blaus / Bläuen
Pagès Editors, 2015
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Diu que som foc, aire, terra i aigua...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El foc, sempre tan purificador!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada