La meua contribució a la I Festa Estellés organitzada per Guaix, Horta Sud, coordinadora pel valencià.
[...]
[...]
Un dia escriuré un llibre,
un llibre amb el teu nom:
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret,
un nom com una pedra de riu, assuavida,
un nom com una flor impensada en un marge,
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes
i l'airet de la mar per la cal·ligrafia.
Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du boix.
Recorde Dominique. I recorde la molsa
que creix entre les lloses del pati de Sant Roc.
Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé.
Per l'un costat es veu la mar damunt els pins.
El tic-tac del rellotge, els papers del diari,
les inundacions en el delta de Po,
unes ganes amargues de tornar tenaçment
al meu Coral romput, i aquest dolor de cap
que no em puc llevar mai. Porte no sé quants dies,
porte no sé quants mesos sense escriure ni un vers.
M'han passat massa coses. Potser tot siga això.
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret,
un nom com una pedra de riu, assuavida,
un nom com una flor impensada en un marge,
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes
i l'airet de la mar per la cal·ligrafia.
Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du boix.
Recorde Dominique. I recorde la molsa
que creix entre les lloses del pati de Sant Roc.
Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé.
Per l'un costat es veu la mar damunt els pins.
El tic-tac del rellotge, els papers del diari,
les inundacions en el delta de Po,
unes ganes amargues de tornar tenaçment
al meu Coral romput, i aquest dolor de cap
que no em puc llevar mai. Porte no sé quants dies,
porte no sé quants mesos sense escriure ni un vers.
M'han passat massa coses. Potser tot siga això.
[...]
Vicent Andrés Estellés
Les Homilies dÒrganyà (obra completa, vol. 6)
Tres i Quatre, 1982
Tres i Quatre, 1982
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Jo no puc estar més d'una setmana sense escriure res...
És una necessitat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Un nom com una pedra de riu i com una flor és molt suau...Segur que seria un llibre preciós...I no cal que sigui de poemes!
Bon vespre, Jesús
Vicent Andrés Estellés és així: suau i rude a la mateixa vegada.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada