 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
ELOGI DEL SILENCI
En el principi no era
el Verb.
Era
el silenci
fet estrall estrepitós
per la paraula
que alçava murs
suculents i meravelles,
embalums de ferro i
fang, greus entelèquies
que sagnaven cada dia
pous fondíssims
on el crit es feia pàtria
i victòria.
Morirà, però, ben
aviat, tot ho assenyala,
aquest guirigall que
en pànic ens arrossega
i serà de nou el
silenci regne invicte
de l’oblit i del
no-res, font de la puresa.
Marc Granell
Cel de fang
Edicions Bromera, 2020
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Que bé, el silenci que ho envaeix tot, és pura poesia...
Bon vespre, Jesús.
El silenci ensordidor, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada