(Imatge ni identificada presa de la xarxa)
INICI
Àliga per saltar als abismes,
vent furient per mossegar el
dolor.
Sóc vidre i aigua.
Vidre per reflectir la llum
iridescent
i aigua per escolar-me al riu
i vestir-me de jonc.
Sóc fusta i foc.
Fusta per cremar els corcs de
glaç
que em clivellen les mans,
foc per vèncer la por que em
tenalla.
Sóc sal i sóc mar.
Sal per ungir la nit, i mar per
conjurar
l’escuma pútrida de canyes i de
crancs.
M’he fet àliga i vent,
sal i mar, vidre i aigua, fusta i
foc,
per retornar a l’inici,
quan no hi havia mar ni vent ni sal
ni aigua.
Maria Rosa Font i Massot
Un lloc a l'ombra
Edicions Proa, 2011
Més sobre l'autora, ací
3 han deixat la seua empremta:
Adoro a lingua catalã, a sua sonoridade. Apesar de não a saber falar, e só conseguir perceber o significado de algumas palavras. Li várias vezes o poema, e soou-me bem. Gostei.deixo o endereço do meu blogue de poesia, e não só, em português: https://homemplastico.blogspot.com/
Curiós el poema, perquè l'autora diu que és un munt de coses...Però vol retornar a l'inici, i en aquest cas què serà? si no hi havia res!
Bon vespre, Jesús.
Gràcies Porventura per visitar el blog.
M. Roser, potser l'autora vol tornar a l'inici per a retrobar-se amb algú.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada