EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 20 de setembre del 2020

LLUNA EN AQUARI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LLUNA EN AQUARI

Potser tinc l’ànima felina,
i m’irrita l’aigua
del mar o a la retina, l’aigua del llot
i de la dutxa, potser és culpa
de la lluna quan vaig néixer,i soc més
del foc que de l’onada,
més del terròs que la braçada. 
Però qui pot viure sense l’aigua?
La pluja encalma, el blau fa por
i l’amor traspassa canonades.
Potser un desglaç m’ajudaria,
potser l’encís d’una estrangera a l’altra riba
m’inclinaria cap a l’aigua.
Però què puc fer-hi
si tinc l’ànima felina? Si és tot culpa
de la lluna, i soc de foc,
si enterro l’aigua com la mort,
jo què puc fer-hi?

Oriol Prat Altimira
Dies hàbils
Pagès Editors, 2020
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Si que la pluja encalma, però el blau no fa por...Per què l'encís d'una estrangera? també les autòctones en tenen!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tens raó, M. Roser tothom pot encisar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada