EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 2 d’octubre del 2020

[ENS HEM APROFITAT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ens hem aprofitat de la complicitat de la lluna

per omplir-nos les butxaques de rebel·lia.

Hem donat vida a les parets de la nostra perifèria,

ens hem revoltat contra el gris dinàstic.

Pinzellades al lliure albir.

Barreja de vermells, ataronjats,

indis i violats.

Cromats bruts i crus.

La bellesa de l’espectre,

tot d’una.

Els grills, en orquestra simfònica,

arrangen l’escena cridant les consignes

camp enllà.

Parlen de llibertat, de respecte,

de dignitat, i molt més.

Qui sap si a l’alba

les parets enlluernades acompanyaran

les aixades dels nostres aborígens.

Qui sap si a l'endemà

els nostres somnis, les nostres ànsies,

moriran entre enderrocs

de supèrbia i poder.

No ho sabem pas.

En aquesta nit, però,

les mans ens delaten.

Vermelles, ataronjades,

índies i violades.

Hèctor Serra i Cubilles

Terrabastall suburbial

Publicacions de la Universitat de València, 2010

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'univers sense, tot ell és una orquestra, tots els éssers que hi viuen parlen de dignitat i llibertat i la lluna que és la nostra millor confident, encara que de vegades no la veiem se'n fa ressò!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La lluna sembla que conté tots els nostres secrets.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada