(Narcís. Atribuït a Caravaggio)
NARCÍS
El que és profund necessita de màscares. 
Friedrich Nietzsche 
Ben aviat vaig aprendre a emmascarar-me en 
les paraules, que no eren més que núvols. 
Walter Benjamin
A dalt de tot, més lluny del fals reflex
d’un ocell que s’abeura en l’aigua bruta,
hi ha l’aigua límpida d’un cel eixut
i el traç d’un pensament que encara és blanc. 
El vent branqueja un breu instant. S’inunda 
la finestra en el lleu esquinç d’un llamp 
i és fosc el núvol, és un tendal que s’engreixa 
com el ventre prenyat d’un animal 
quan la mare dels dies es desperta, 
trenca aigües, raja sang, i es buida 
en la nit del seu rostre cobert de metall.

Marc Rovira
Cap vespre
Edicions Proa, 2019
Més sobre l’autor, ací
 

 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Entrades
Entrades
 
 

 
2 han deixat la seua empremta:
Un pensament blanc...D'aquest color deuen ser els pensaments innocents! I com podem trobar aigua en un cel eixut?
Bon vespre, Jesús.
Potser hi ha també pensaments d'altres colors.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada