EMPREMTES

El poema és un camí que conrea els seus esbarzers. YVES PRIE

dissabte, 17 d’octubre de 2020

[JO PORTO...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Jo porto dintre meu

per fer-me companyia

la solitud només.

La solitud immensa

de l'estimar infinit

que voldria ésser terra,

aire i sol, mar i estrella,

perquè fossis més meu,

perquè jo fos més teva.


Rosa Leveroni

Epigrames i cançons

Gustau Gili, 1938

Més sobre l'autora, ací i ací


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada molt quest poema...La solitud sovint fa molta companyia i si és en forma de terra aire sol mar i estrella encara més!
Bon vespre Jesús.

Calpurni ha dit...

De vegades s'està molt més acompanyat amb la solitud que amb molta gent.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari