(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Pàtria
La meva pàtria és un pany de paret
de pedra seca o de marès
mig esbucat
que no va enlloc ni tanca res,
tallat pel solc de l’autopista.
Té un cel blau amb quatre niguls blancs
a mig pintar sobre un gap cal·ligràfic
i un crit d’esprai antic que molts pocs recordam,
entre el fasser menjat d’escarabats
i el derelicte ametlerar.
Aturonat sobre el talús,
el mir un breu, fugaç, moment
cada matí,
quan pas cap a la feina a més de cent.
Miquel Cardell
Els ponts de l'autopista
AdiA Edicions, 2020
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
La meva pàtria és petita , però bonica amb un cel blau que es reflecteix al mar i amb molt de verd color d'esperança, encara que el gris de les autopistes no li fan cap favor...
Bon vespre, Jesús.
La meva, de pàtria, és fluctuant, lliure i senzilla a vegades, plena de records i d'història, altres.
Preciós i precís poema, el de Miquel
Tots tenim pàtries petites petites imolt nostres.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada