EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 8 de maig del 2021

[NO VÈIEM...]

 

(Imatge presa d'ací)

No vèiem com s’agitaven els arbres

fins que un vent

ens mogué tant que va ser necessari

anostrar-nos les fulles.


Misael Arlerm

Vell país natal

AdiA Edicions, 2014

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Curtet però bonic, això d'anostrar-nos deu voler dir fer-nos nostres les fulles, oi? Una foto molt bonica que lliga molt bé amb el poema...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí, anostrar-nos tot allò que es perd.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada