(Imatge no identificada presa de la xarxa)
provetes de gemecs
els
vestigis de la ferralla
no
eren el paradís. i avui
els
neons oliosos
són
els únics capaços
de
simular el naixement
d’alguna
cosa nova. res a fer.
seguim
espiant els guies
per
si la seva carn mostra
la
marca d’algun triomf.
quan
anem a dormir
els
gemecs que fem totes
podrien
cabre en provetes petites
de
vidre a punt de trencar-se.
som
a la darrera volta de no voler
saber
res de nosaltres. cada acció
condueix
a entrar en bombolles ben iguals.
alienades
voldríem tornar al ventre
i
rebentar la bossa. no tornar a sortir.
aquesta
hauria de ser l’única premissa.
Raquel Santanera Vila
Reina de rates
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Curiós aquest llibre de poemes que ha guanyat el premi Miquel Martí Pol, trobo que no te res a veure amb els poemes que feia en MIQUEL segons el meu punt de vista...
Bon vespre, Jesús.
La poesia és tan diversa!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada