EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 12 d’octubre del 2021

[AQUESTA ÉS LA NIT...]

(Imatge de  Joey Helms, presa d'ací)

aquesta és la nit que les llunes es giren

i mostren terrorífics xucladors

boques badades sense llavis

aquesta és la nit dels rius sagnants

de llargues ombres, de focs apagats

és la nit de carbons, d'espills

sense imatge

una nit sola, espessa

que lentament es podreix


Anna Dodas

El volcà

Edicions 62, 1991

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Realment les fotos són espectaculars, però al mateix temps són tristes, quantes persones han hagut d'abandonar les seves llars i veure com la lava s'anava engolint les cases, es terrorífic!!! Per a molts només ha quedat els recorts.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tots tenim un volcà a dins que vol eixir-ne.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada