COMÈDIA
L'insomni és una pròtesi de l'esperança.
Amb una bombeta plena de lassitud,
el preludi en do menor sostingut
de Rachmàninov i un whisky barat,
amb paraules que foren escrites
en un temps de nostàlgia destituïda
i la inútil innocència de fer l'amor
per oblidar-nos completament de la vida
en aquesta matinada prematura,
el més digne que queda de nosaltres
és mentir-nos, Amanda, i dibuixar la lluna
amb què es miren les coses perdudes
per a sempre, amb la nit recolzada
en la finestra gelada de novembre
entre les quatre passades i les set.
Barcelona condecora la tristesa
i l'amor és una joguina trencada
per haver-la gastada massa temps
i no havíem vingut ací per trobar-la
sinó per trair la soledat massa visible
entre nosaltres i tornar-nos una mica
més humans, més febles, si pot ser.
No discutim doncs, l'ambigua identitat
del silenci, centrem-nos tu i jo en el secret
i en l'escenari perfecte, plora si vols
l'aigua amarga i continguda d'eixe passat
oprobi, plora la certesa del record
del que un dia fou important i ja no importa,
i entreguem-nos una darrera vegada
a la luxúria que el desamor conserva
amb aquella calidesa pura dels abandonats.
Els cossos oblidats
Onada Edicions, 2009
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
No sé si l'insomni, té alguna relació amb la música, ni amb l'esperança...
La nostàlgia segur que sí!
Bon cap de setmana, Jesús.
Sensacions sobreposades, induïdes per soledats, clima, lluna glaçada, innocència nostàlgica i, per damunt de tot, el que resta de l'amor per mantenir la vida.
Una abraçada, amic poeta que recordes els poetes.
L'insomni com a pretext poètic dona molt de joc.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada