(Imatge pròpia)
L’horitzó m’ataülla com un home sorprès
mentre t’espere mentre es disfressa de foc
i dol mentre es disfressa de foc que encenen
a la vora, a la vora d’un mar, un foc
que jo travesse. No com concentrat, com sense
dolor. No. Em creme mentre t’espere
perquè sé que no vindràs mentre
l’horitzó ja no sembla res i les últimes restes
del foc són brases que ploren incrustades als meus peus
perquè sé que no vindràs.
Josep Lluís Roig
La llum del curtcircuit,
Editorial Bromera, 2018
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Quina foto tan bonica, la lluna es veu molt clara i el cel i el mar s'ajunten a l'horitzó.
Abans, el dia de Sant Joan , els enmorats caminaven per sobre les brases, l'amor devia apaivasgar el dolor.
Bon vespre, Jesús.
L'amor és brasa i tendresa a la mateixa vegada.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada