(Píndar)
NINGÚ NO ÉS
POETA A LA SEUA TERRA Ningú no és
poeta a la seua terra, la dels seus inicis. Ix amb pesats
passos d'osa polar de la cova,
veu poètica meua. Arribar a ser
─com deia en Píndar─ jo vull jo,
parlar-li clar a la fosca, pensar amb veu alta. Sonarà un dia
sencer de llum i al disc de
vinil daurat es courà el concert
del solstici de l'estiu. Sols l'esbós
encara, però ─res més: del vers, les
albors. Ningú no és
poeta a la seua terra, la dels seus indicis. Ferran Bretó Martínez Allà on em porte el vers Vincle Editorial, 2021 Més sobre l'autor, ací |
Believe in yourself, / go ahead —see where it gets you. RITA DOVE Demeter’s
Prayer to Hades |
2 han deixat la seua empremta:
Si agafes una mica de sol i il·lumines les paraules, segur que seràs poeta a la teva terra...
Bon vespre, Jesús.
Jo crec que tots som poetes a la nostra terra.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada