(Imatge no identificada presa de la xarxa)
paradoxal ment
No hi ha res més perillós que viure.
RICARD CREUS
He viscut amb la consciència
de formiga al pati de l’escola.
En un permanent hivern lectiu.
Li he tingut molta,
molta por a la por.
En fondíssimes presons
de prudència m’he reclòs.
I qui si no jo mateix
ha encastat metòdics vidres afilats
a l’incert mur del desig,
i li ha amagat tots els guants
al neguit de les mans.
Qui si no jo mateix pateix ara
dolorosa, cruel,
inguarible ferida per tanta vida
malversada a l’altra banda.
Josep Civit Mateu
La taula del nàufrag
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Està molt bé aquesta frase, es ben bé així...
Tenir por de la por, és el pitjor!!!
Bon vespre, Jesús.
Moltes vegades tenir por és més subjectiu que objectiu.
Gràcies pel comentari. Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada