(Imatge no identificada presa de la xarxa)
A dins del jo hi ha el tu
i la fam inexcusable.
Sota el mirall comú
l'exili i la mirada.
A dins del tu hi ha el jo
i la fam que amb fam es paga.
Seguim l'inoït so
per la mar inapel·lable.
A dins del jo hi ha el món
i la fam que res no calma.
Corren rius pel pregon
i els freixes hi lleven branca.
A dins del jo hi ha l'u
i la fam com una flama.
Entre el jo asclat i el tu
l’exili i la mirada.
Lluís Solà i Sala
L'exili i la mirada
2 han deixat la seua empremta:
Sota el mirall comú,
l'exili i la mirada".
M'agraden molt aquests dos versos...
Bon vespre, Jesús.
Les mirades exiliades, protagonistes de tanta poesia!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada