EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dijous, 14 d’abril de 2022

CEMENTERI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CEMENTERI

 

Ací vull que em soterren, entre plantes

fàcils i fotos d'una gent antiga.

Em tempta aquest sòl dolç, meu i en aurora

per a cenyir ma carn i sa fatiga.

 

Seré un mort més, però també una nova

creixença de la terra, un fort solatge

afegit al seu fons o convertint-la.

Quedarà un buit sagrat en el paisatge.

 

Quan s'esvaesca el meu record i puga

dir-me definitiu amb Déu a sobre,

sabré per fi el sentit de la mort pia.

 

Aleshores, algú, sense buscar-me,

vindrà, com ara jo mirant les fosses,

a desitjar ma vera companyia.


Joan Fuster

Poesia Completa 1945-1987

Institució Alfons el Magnànim, 2022

Més sobre l'autor, acíací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada