EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 14 d’abril del 2022

CEMENTERI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CEMENTERI

 

Ací vull que em soterren, entre plantes

fàcils i fotos d'una gent antiga.

Em tempta aquest sòl dolç, meu i en aurora

per a cenyir ma carn i sa fatiga.

 

Seré un mort més, però també una nova

creixença de la terra, un fort solatge

afegit al seu fons o convertint-la.

Quedarà un buit sagrat en el paisatge.

 

Quan s'esvaesca el meu record i puga

dir-me definitiu amb Déu a sobre,

sabré per fi el sentit de la mort pia.

 

Aleshores, algú, sense buscar-me,

vindrà, com ara jo mirant les fosses,

a desitjar ma vera companyia.


Joan Fuster

Poesia Completa 1945-1987

Institució Alfons el Magnànim, 2022

Més sobre l'autor, acíací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada