(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CEMENTERI
Ací vull que em soterren, entre plantes
fàcils i fotos d'una gent antiga.
Em tempta aquest sòl dolç, meu i en aurora
per a cenyir ma carn i sa fatiga.
Seré un mort més, però també una nova
creixença de la terra, un fort solatge
afegit al seu fons o convertint-la.
Quedarà un buit sagrat en el paisatge.
Quan s'esvaesca el meu record i puga
dir-me definitiu amb Déu a sobre,
sabré per fi el sentit de la mort pia.
Aleshores, algú, sense buscar-me,
vindrà, com ara jo mirant les fosses,
a desitjar ma vera companyia.
Joan Fuster
Poesia Completa 1945-1987
Institució Alfons el Magnànim, 2022
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada