EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dilluns, 11 d’abril de 2022

VESPRADA D'ODI, I ÚNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Vesprada d'odi, i única

 

No et dedicaré cap poema,

no t’escriuré ni un sol mot, ni una sola paraula;

no m'entretindré dibuixant el teu nom

en cap platja ni en cap paper pretenciós.

Malgrat això, no vull oblidar-te: vull odiar-te

amb amarga consciència, lentament insomne.

Insistisc: no et dedicaré cap bona paraula

ni t’atorgaré cap bon gest. Seré com tu, com tots.


Alexandre Navarro

Ex-vot

Fundació Bancaixa Sagunt, 1987

Més sobre l'autor, ací


2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Té molta força aquest poema!

Calpurni ha dit...

I tant. El desamor és així.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada