EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimarts, 5 d’abril de 2022

[CORRE L'AIGUA]

(Imatge pròpia)

II

 

Corre l’aigua.

Ruixat ardent que arrela.

La canoca de blat de moro creix.

La tija de la userda. Creix.

La figuera obre els ulls

i veu com creixen les arrels.

Arbres d’aigua, les arrels.

 

Aigua.

Reixat d’aigua als teus dits,

a l’esquerda del cos.

Aigua.

Amara la terra i s’adorm.

És l’aigua que es desperta en el teu úter.

I creix.

Enfila’t a la branca!

Veus com plou?


Rosa Font Massot

Esquerda

Edicions Proa, 2022

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquí ha passat gairebé tres mesos sense ploure,
ara ja hem pogut sentir l'olor de la terra mullada.
L'aigua ho fa créixer tot, encara que se'ns escoli per entre els dits. Bonica aquesta foto, fa ganes de ficar els peus a aquesta aigua tant neta!
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

I tan fresca.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada