(Imatge pròpia)
II
Corre
l’aigua.
Ruixat
ardent que arrela.
La
canoca de blat de moro creix.
La tija
de la userda. Creix.
La
figuera obre els ulls
i veu
com creixen les arrels.
Arbres
d’aigua, les arrels.
Aigua.
Reixat
d’aigua als teus dits,
a
l’esquerda del cos.
Aigua.
Amara
la terra i s’adorm.
És
l’aigua que es desperta en el teu úter.
I
creix.
Enfila’t
a la branca!
Veus
com plou?
Rosa Font Massot
Esquerda
Edicions Proa, 2022
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquí ha passat gairebé tres mesos sense ploure,
ara ja hem pogut sentir l'olor de la terra mullada.
L'aigua ho fa créixer tot, encara que se'ns escoli per entre els dits. Bonica aquesta foto, fa ganes de ficar els peus a aquesta aigua tant neta!
Bon cap de setmana, Jesús.
I tan fresca.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada