RETRAT

(Dibuix de Laura Díez, que acompanya el poema)

RETRAT

 

La maga arrossega una llamborda podrida

Arrenca suors d’amor i s’enfolleix perquè ho vol

Tanteja per portals de mica en mica I dorm

Fins que el sol o la xicalla l’espenten a la mar

Viu com cal: treballa i tot... mocadors de paper

Venuts a les finestres dels cotxes fantasma

i regala un somriure

Li donen tabac de franc i algunes besades també

Pon, tresca, riu i malbarata desitjos de bona femella

És guapa, sobre manera, algú li donaria un regne,

Jo tot lo meu.

 

Inspirat en el venedor de mocadors del carrer Teulada

(quina cosa més estranya...estic escoltant un afilador).

Victòria Cremades

Les amúsies

Editorial Neopàtria, 2016

Més sobre l'autora, ací