ENTREGA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Entrega

 

Entrar al mar de costat és com morir

si morir fos conjunt, i no arbitrari;

Si morir fos entrega, amistat, lluita.

Deixar que el mar m’empassi com a tu

és un gest que voldria que comptés.

Em dono amb convicció de no ser més

que tot el que travessa l’aigua freda:

pedra, gavina, nen i boia groga.

En l’instant que ens desfem en les onades

oblidem el que érem: és l’entrega

d’una vida en favor del riure etern

d’allò indefinible, que ens escup

i més tard ens empassa. Jo ja em dono

sense tenir cap dubte que si mai

torno a sortir de l’aigua estarà bé,

i que si no ho faig més també està bé.

Saber que ho sents com jo, tot a guanyar

o tot a perdre, em fa estar convençuda

de no ser gens estranya ni especial.

Aquest cop en sortim, de la negror

mig fluorescent del mar en plena nit.

 

Tu com jo som bitllets de carroussel

que salats i borrosos continuen

valent per una vida. Els gastarem.

Clara Ballart Lladós

L'aigua entre les coses

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autora, ací