Entrega
Entrar
al mar de costat és com morir
si
morir fos conjunt, i no arbitrari;
Si
morir fos entrega, amistat, lluita.
Deixar
que el mar m’empassi com a tu
és
un gest que voldria que comptés.
Em
dono amb convicció de no ser més
que
tot el que travessa l’aigua freda:
pedra,
gavina, nen i boia groga.
En
l’instant que ens desfem en les onades
oblidem
el que érem: és l’entrega
d’una
vida en favor del riure etern
d’allò
indefinible, que ens escup
i
més tard ens empassa. Jo ja em dono
sense
tenir cap dubte que si mai
torno
a sortir de l’aigua estarà bé,
i
que si no ho faig més també està bé.
Saber que ho sents com jo, tot a guanyar
o
tot a perdre, em fa estar convençuda
de
no ser gens estranya ni especial.
Aquest
cop en sortim, de la negror
mig
fluorescent del mar en plena nit.
Tu
com jo som bitllets de carroussel
que salats i borrosos continuen
valent
per una vida. Els gastarem.
Clara Ballart Lladós
L'aigua entre les coses
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Aquest senyor sembla que s'ha tret les sabates i cntiniu a peu nu, sobre la sorra, deixant les seves petjades...Quan arribi al mar, l'aigua les esborrarà amb ones salades.
Bon vespre, Jesús.
La mar pot ser font de vida o de mort.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada