EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 8 d’agost del 2022

POEMA AMB DATA (CXVIII): ENTRE EL 8 I EL 9 D’AGOST

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENTRE EL 8 I EL 9 D’AGOST

 

Reinventem aquesta nit l'amor

i deixem que ens amere la rosada que desprèn

la lluna que penetra per la balconada.

La nit és càlida i viva: el cuquello canta

en un campanar que ha perdut les campanes.

Deixem-nos anar i gaudim de la intensa fragància

del galant de nit que perfuma els plecs dels llençols

amb que emboliquen la nuesa deforme

dels nostres cossos derrotats per la gravetat

i el caos d'un univers que ens ignora.

Deixem-nos anar i reinventem

aquesta nit càlida i viva d'estiu

tots els signes amb que s'escriu l'amor

grafiat en saliva i suor que provoca

l'agitació dels nostres pits batent-se

l'un contra l'altre frenètics i desesperats.

I si no sabem reinventar-Io, però,

deixem que els espasmes arravatats de la carn

ens embolcallen de plaer.

A la fi, serà l'únic concret que trobarem

demà, a la matinada, quan ens n'allunyem

i en uns dies no sapiguem qui érem.

 

Hermini Pérez i Edo

Descarnat a mossos

Ed. Neopàtria, 2017

        Més sobre l'autor, ací


 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo reinventaria la fresqueta de l'hivern que això sembla un forn...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Pero no massa fresquete, eh?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada