(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ENTRE EL 8 I EL 9 D’AGOST
Reinventem aquesta nit l'amor
i deixem que ens amere la rosada que desprèn
la lluna que penetra per la balconada.
La nit és càlida i viva: el cuquello canta
en un campanar que ha perdut les campanes.
Deixem-nos anar i gaudim de la intensa fragància
del galant de nit que perfuma els plecs dels llençols
amb que emboliquen la nuesa deforme
dels nostres cossos derrotats per la gravetat
i el caos d'un univers que ens ignora.
Deixem-nos anar i reinventem
aquesta nit càlida i viva d'estiu
tots els signes amb que s'escriu l'amor
grafiat en saliva i suor que provoca
l'agitació dels nostres pits batent-se
l'un contra l'altre frenètics i desesperats.
I si no sabem reinventar-Io, però,
deixem que els espasmes arravatats de la carn
ens embolcallen de plaer.
A la fi, serà l'únic concret que trobarem
demà, a la matinada, quan ens n'allunyem
i en uns dies no sapiguem qui érem.
Hermini Pérez i Edo
Descarnat a mossos
Ed. Neopàtria, 2017
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Jo reinventaria la fresqueta de l'hivern que això sembla un forn...
Bon vespre, Jesús.
Pero no massa fresquete, eh?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada