EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 25 de desembre de 2022

[NO QUEDA ALÈ]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No queda alè.

Les hores són vermelles

i el sabor metàl·lic del temps

engabia somnis en bressols de cristall.

Trenquem papers, arrasem promeses,

ens alimentem dels fum recremat

que altres boques no desitjaren.

Ens arranquem els llavis

i traiem a poc a poc el filferro

que ens ocupa les entranyes.

 


 

 

 

Silvestre Vilaplana i Bernés

Bagatge de tenebres

Tabarca llibres, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada