EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimarts, 13 de desembre de 2022

[COM UN DEUTE...]


 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com un deute encara no pagat

torne a emblanquinar les parets de la casa,

a tapar cada marca que han deixat

els canvis de lloc dels mobles amb els anys;

a arreglar el soroll dels panys que obrien cada porta,

a amagar-me, o a buscar darrere la persiana

el nuc de la corda que matisa les hores.

A entendre que la lletra menuda d'una herència

també exigia repetir el to d'una paraula,

imitar una forma d'agafar el ganivet

i fer el mateix recorregut de sempre

per tallar la pell d’una taronja.

 

Qui ens ensenya a buidar una casa?

 

 

 

Àngels Gregori / Teresa Pascual

Herències

Perifèric Edicions, 2011

Més sobre les autores, ací i ací

   


 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Si et deixen una casa com herència i l'has de buidar, no sempre és fàcil, jo he canviat set vegades de casa, però no per herència, no, ue més hauria volgut jo...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

És molt trist buidar una casa plena de records.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada