DORIAN

(Imatge presa d'ací)

DORIAN

Tot era fresc, la seva vida gerda
li somreia a la cara, home de sort,
de mirada bonica i de cos fort,
felicitat completa sense esquerda,
o gairebé!, perquè un detall de merda
(així l’anomenava en to somort
i es corregia:) un sol detallet tort
li esguerrava la dolça plana verda,
fèrtil, el seu terreny vital fantàstic
i en feia un aiguamoll fangós i brut,
inhabitable, un toll de por i de fàstic:
esclau d’un antiquíssim pacte mut,
d’un mal moment, mig oblidat, perdut,
vivia la bellesa com un càstig.

Jordi Ferrer

Galleda

Edicions Saldonar, 2021

Més sobre l'autor, ací