EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 4 de desembre de 2022

[UN COP I UN ALTRE COP, ...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Un cop i un altre cop, pujo el poema
costa amunt de la veu. Potser la pedra

quedarà en equilibri i el poema

trobarà els noms perfectes del Poema.

Però l’onada (es) trenca a cada onada,

l’onatge recurrent d’un mar que intenta

sortir de si mateix i que hi fracassa.

Els noms no diuen res més que el que diuen.

Obligar-los a dir el que vull que diguin

m’ha fet merèixer el càstig d’impossible.

 

Carles Camps Mundó 

Desig de veu

Edicions Saldonar, 2021

Més sobre l'autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada