EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 30 de novembre del 2023

INTROSPECCIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 INTROSPECCIÓ

 

Retornem  als versos que hem escrit,

i ens són desconeguts. La causa

ara és només un somni que es marceix,

un motiu que ni hi és.

 

I ens commou com vam escriure allò

que no reconeixem i gairebé ens estranya.

No ajuda la memòria a escatir els engrames.

 

La inquietud

plana sobre nosaltres sense encertar respostes.

Un temps que hem oblidat.

 

Potser ens penedim d’un passat evitable,

alguna història que habita l’impossible

i ja no reprendrem.

 

I la vida s’atura en aquell vell poema

que no podem refer en la memòria.

L’arrel d’aquella història resta morta per sempre

I només la recança roman en el sentit.


I lentament ens acostem

per sentir palpitar altra vegada

aquella vida antiga com la vàrem deixar    

Però el temps, seguici de les hores,

només torna el misteri

d'aquell vell sentiment

ara només imaginari.

 

Emili Rodríguez-Bernabeu

Eternitat

LdF Editorial, 2023

Més sobre l'autor, ací  

 

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Quan has dedicat un poema a algú a qui ja no l'hi dedicaries, el poema continua valent la pena.

Calpurni ha dit...

Així és, Helena.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada