(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INTROSPECCIÓ
Retornem als versos que hem escrit,
i ens són desconeguts. La causa
ara és només un somni que es marceix,
un motiu que ni hi és.
I ens commou com vam escriure allò
que no reconeixem i gairebé ens estranya.
No ajuda la memòria a escatir els engrames.
La inquietud
plana sobre nosaltres sense encertar respostes.
Un temps que hem oblidat.
Potser ens penedim d’un passat evitable,
alguna història que habita l’impossible
i ja no reprendrem.
I la vida s’atura en aquell vell poema
que no podem refer en la memòria.
L’arrel d’aquella història resta morta per sempre
I només la recança roman en el sentit.
I lentament ens acostem
per sentir palpitar altra vegada
aquella vida antiga com la vàrem deixar
Però el temps, seguici de les hores,
només torna el misteri
d'aquell vell sentiment
ara només imaginari.
Emili Rodríguez-Bernabeu
Eternitat
LdF Editorial, 2023
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Quan has dedicat un poema a algú a qui ja no l'hi dedicaries, el poema continua valent la pena.
Així és, Helena.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada