FIL DE LLUNA

(Fotomuntatge fet a partir d'una imatge no identificada presa de la xarxa)

Poema tret de Poemes mínims de Ramón Dachs, Ed. Germania, 1995

LEONARD COHEN

Leonard Cohen, premi Príncep d'Astúries de les lletres. Merescut homenatge!

L'AUTOBÚS

Vaig ser l'últim passatger del dia.
Només estava jo a l'autobús.
Em sentia content que s'estigueren gastant tants diners
només per a emportar-me per la Vuitena Avinguda amunt.
Conductor! Vaig cridar, estem vosté i jo aquesta nit.
Fugim d'aquesta gran ciutat
a una ciutat més petita, més pròpia per al cor,
conduïm més enllà de les piscines de Miami Beach,
vosté en el seient del conductor, jo uns quants seients més arrere,
però en les ciutats racistes canviarem de lloc
per a mostrar com li ha anat de bé en el nord,
i busquem per a nosaltres alguna diminuta vila pesquera americana
a la Florida desconeguda
i aparquem justament a la vora de l'arena,
un enorme autobús com un senyal,
metàl•lic, pintat, solitari,
amb matrícula de Nova York.

   De Flors per a Hitler, 1964

(Traducció del castellà a partir d'una versió d'Antonio Resines)

DIA CLAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Deslliurat o vençut
em guanya aquest matí
el sol lliscant
sobre el meu front.
Ni encalce nous afanys
ni demane més respostes.
Com una nau,
m'anihile al fons
del dia clar.

Regne de solitud,

JÓSEP MARIA ASENCIO

Poesia 3 i 4

Més sobre l'autor, ací

EN VEURE...

(Roman Loranc - Imagen)

En veure com marxava el tren amb ell dins sentí una agulla de cosir fiblant el sí que ella no va dir.

Afers,

 Isabel Bes.

Poesia 3 i 4

SECRET MINERAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quin secret amaga la pedra esmolada pel temps, la perdurabilitat de la qual no l'empeny el viure ni cap afany?

Antoni Albalat Salanova, La ploma de vidre.

7 i mig poesía, 1998.

Més sobre l'autor, ací.

SERP

(Serp de mar, Klimt)

Si no fóra per la irritant
i vertical obstinació
de la meva columna vertebral
aniria reptant per terra
escorcollant cada centímetre quadrat
de ciment,
llegint les esqueles caigudes
dels arbres,
tot lent i tumefacte,
tot oblidat i polsegós
com un coàgul d'ocells secs,
tot formós de sobte,
tot liti embalsamat,
tot a l'alçada
de mi mateix.

Vicent Martinelles, Legió

1r premi de poesia Cristòfor Aguado i Medina  de Picassent (any 2010)

BUIT



(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El buit no té color,
el buit té un gust amarg.
Com el somni en què caus
i caus sense parar.
El buit és un ponent
que et seca i t'asfixia.

Teresa Pascual.

Flexo. Gregal llibres, 1988

Més sobre l'autora, ací

PORTA

(Fotomuntatge propi)

OLGA XIRINACS

(Imatge presa d'ací)

Un poema d'Olga Xirinacs perquè hui és un dia important per a ella. 

POEMA

(La mecedora. María Gómez-Pintado. Imatge presa d'ací)

El poema és la nit
i un balancí al terrat
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa. 

Si ara apaguessin els llums dels carrers
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.

El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,

i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.

             Miquel Martí i Pol
             Sol de palla trenada (1951-2003) Edicions 62