![]() |
| (La Dansa de la Mort, Verges. Foto: JOAN SABATER.) |
dilluns, 18 de març del 2013
PENSAMENTS PINTATS (XX)
Etiquetes de comentaris:
Aforisme,
Camí,
Els meus aforismes,
La meua poesia,
Mort,
Poesia
dissabte, 16 de març del 2013
CAL·LÍGRAF
![]() |
| (Fotograma del film Élève libre) |
estampe sobre el teu cos
la declaració del meu desig.
Pots sentir la solidesa dels meus arguments.
Cada paràgraf, un mos.
A poc a poc et constituïsc,
enumere les formes sinuoses
de cada pam de còrpora.
D'esquerra a dreta, cohesió i coherència.
Esmenes a crits i els espasmes em ratifiquen.
La teua escorça, ara,
és el meu codi.
Hèctor Serra Cubilles
Trèmolo
Ed. Germania, 2013
Etiquetes de comentaris:
Amor,
Erotisme,
Hèctor Serra,
Poesia
dijous, 14 de març del 2013
POEMA AMB DATA (XXXII): CATORCE DE MARZO
![]() |
| (Crist jacent, Andrea Mantegna, 1490) |
Nunca sabremos, sin embargo, cómo ni por qué.
¿Dónde termina la memoria?
No hay más futuro ni pasado que la duración
irrepetible del presente y hoy, catorce de marzo,
mientras la luz entumecida del amanecer
va sembrando de espinas el color del cielo,
unas falsas estrellas dicen la fugacidad.
Son sólo fuegos de artificio, un aire que atenúa,
entre los intersticios de la primavera,
la contundencia de la muerte. Ahora,
cuando no hay nadie en esta habitación
(el cuerpo inerte y consumido
que yace ahí, tras el cristal, no es un
ser, que no existe, sino un bulto sin
aura ninguna, ni los atributos
que en él proyecta la melancolía),
ya no queda un refugio donde guarecerse
de los zarpazos del dolor, tan sólo
la levedad de un pálpito que apenas
si resulta posible comprender, la herida
de una orfandad inexplicable.
Un cielo avaro de esplendor
Editorial Salto de Página, 2011
Més sobre l'autor, ací.
Poema per a la col·lecció donat per Joan Navarro
Etiquetes de comentaris:
Jenaro Talens,
Mort,
Poema amb data,
Poesia
dimarts, 12 de març del 2013
POEMA AMB DATA (XXXI): 12 DE MARÇ DE 1951, A LES 11 DEL MATÍ
![]() |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
De la premsa
La manifestació bolca
i crema un tramvia.
Reparteixen impresos
i proclames per Barcelona.
Baixa
una manifestació que clama sense parar.
Els comerços tanquen. Sí,
a baix els feixistes!
La policia és apedregada.
Llancen per les finestres del Govern Civil draps
i crema un tramvia.
Reparteixen impresos
i proclames per Barcelona.
Baixa
una manifestació que clama sense parar.
Els comerços tanquen. Sí,
a baix els feixistes!
La policia és apedregada.
Llancen per les finestres del Govern Civil draps
impregnats de benzina.
Es forma una altra manifestació. Marxen homes pel carrer.
Han cessat les explosions.
A la dreta, l'impacte d'una bomba. Es forma una altra manifestació. Marxen homes pel carrer.
Han cessat les explosions.
Joan Brossa
Poemes entre el zero i la terra, 1951
Ed. Crítica, 1983
Més sobre l'autor, ací.
Etiquetes de comentaris:
Joan Brossa,
Manifestació,
Poema amb data,
Poesia,
Vaga
diumenge, 10 de març del 2013
18 SENSE OVIDI
Hui fa 18 anys que Ovidi fa vacances. Des del primer any de la publicació del meu blog el recorde tots els anys. Va començar com a un homenatge pels 15 anys de la seua mort (xifres propícies per a homenatges com qualsevol altres). Després vaig pensar que 16, 17, 18... anys també en són xifres acceptables per al record i així estic fent-ho. Cada 10 març procure no oblidar, recordar la figura de l'artista, del poeta.
Al primer homenatge feia una semblança d'Ovidi. Ací podeu trobar-la.
.
Ones que vénen.
mar que s'allunya.Ones que vénen.
Tot és ben prop. Tot és lluny.
Plors que s'enceten.
Riures que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny!
Verd el cel i fresc l'estiu.
Jove el gran i cec l'altiu.
Una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!
Un ocell baixa l'amor.
Mils d'amor senten l'enyor.
Un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!
Plou de baix i ens mulla el cap.
Juga i guanya qui menys sap.
El cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!
La raó és un moble vell.
Manar vol dir: Un martell!
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!
Cinc i cinc, mai no en fan deu.
Una església et marca un preu.
Un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!
Plora, plora, no hi ha draps!
Beu i canta i trenca els plats!
L'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!
Què més puc cantar-vos ja?,
si la festa no té pa!
El meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!
La tristesa guanya el cant.
L'esperança és un infant.
Llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!
Ones que vénen.
mar que s'allunya.
Tot és ben prop. Tot és lluny.
Plors que s'enceten.
Riure que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny!
Tot esperant Ulisses del seu disc 4.02.42, publicat l'any 1980
Etiquetes de comentaris:
Ovidi Montllor,
Poesia,
Sense Ovidi
divendres, 8 de març del 2013
L'ESPILL O EL LLIBRE DE LES DONES
![]() |
| (Maria Portinari, Memling, 1470) |
de qualque stat,
color, edat,
lley, nacio,
condicio,
grans e majors,
chiques, menors,
jovens e velles
lleges e belles,
malaltes, sanes,
les cristianes,
jhuyes, mores,
negres e llores,
roges e blanques,
dretes y manques,
les geperudes,
parleres, mudes,
ffranques, catives,
quantes son vives,
qualssevol sien:
tot quant somien
esser ver crehen;
del que no vehen
proçes de pensa
ffan, sens deffensa
ni part hoyr;
per presumir
sols, pronunçien:
ver sentencien
que cert no saben.
Mentint se guaben,
sempre varien,
jamay se rien
sens ficçio;
per traçio
rien e ploren;
criden que·s moren
quant son pus sanes;
si han terçanes
llur mal no colen;
e fingir solen
tenir dolor
per dar color
a ses empreses.
Jaume Roig
Espill o llibre de les dones
1460
Des de 1460 a 2013 haurà canviat alguna cosa, no?
Etiquetes de comentaris:
Dia de la dona,
Dones,
Espill,
Jaume Roig,
Poesia
dimarts, 5 de març del 2013
ELOGI DELS DINERS
| (Fotomuntatge propi) |
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs «jas» a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor al molt badoc;
a qui diu «no» fan-li dir «hoc».
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé e no dan
per advocat té sent «jo ha’n».
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
ANSELM TURMEDA,
Llibre de bons amonestaments, 1397
Etiquetes de comentaris:
Anselm Turmeda,
Diners,
Poesia,
Raimon
dissabte, 2 de març del 2013
SÈRIE ALFA: TANEDA SANTÔKA
El Cau de Calpurni us recomana la visita a l'últim número de la revista electrònica sèrieAlfa, dirigida per Joan Navarro, dedicat al poeta Taneda Santôka (1882-1940) que va ser l'últim monjo errant de Japó.
Un tast:
![]() |
| (Pintura: Pere Salinas)
解らない言葉の中を通る
wakaranai kotoba no naka o tôru
travesso
parles
que no entenc
[Traducció: Jordi Mas López]
|
Etiquetes de comentaris:
Haiku,
Joan Navarro,
Parles,
Recomanacions,
Taneda Santôka
dijous, 28 de febrer del 2013
BAPTISME
![]() |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Cada vespre torno a llegir totes les cartes
que mai no m'has escrit i que guardo en calaixos
transparents perquè els lladres no puguin trobar-les
—¿com veure l'aire en l'aire, la llum en la llum?—.
Existeixen molts passats dins el passat, moltes
memòries que es ramifiquen com petits
capil·lars del temps. També és record tot allò
que no vam arribar a viure, a veure, a dir-nos,
tot allò que se'ns va quedar adherit lleument
al cor, com una pestanya a punt de volar.
Mortes abans de néixer, no per això deixen
de ser ànimes les ànimes. Ni les paraules,
paraules. Només els va faltar l'aigua freda
del baptisme i algú que sabés creure en elles.
Gemma Gorga
El desordre de les mans
Pagés editors, 2003
Més sobre l'autora, ací.
ACÍ podeu escoltar el poema dit per l'autora.
Etiquetes de comentaris:
Ànima,
Gemma Gorga,
Paraules,
Poesia,
Records
dimarts, 26 de febrer del 2013
POEMA AMB DATA (XXX): CANT V
| (Nembrot, gravat de Gustau Doré) |
SABER qui fou Nembrot, trobar en l'origen
de les llengües la força necessària,
la diversitat que ens explicarà les coses.
I ja no es tractarà d'utilitzar expressions
sublims ni eufemismes estèrils, ja no es
tractarà d'utilitzar aquelles estratègies
per fer-se escoltar en arribar l'hivern.
Caldrà interpretar Babel com un encert,
amb el so net de cada paraula entre
multituds de frases fetes, entre la barreja
de dialectes i expressions indesxifrables,
escoltant la fonètica dels avantpassats
furgar la ferida de qualsevol imposició.
Aleshores, aquell 26 de febrer del 37
serà una victòria llargament treballada.
Portaves dues cues i un instant abans
havies arribat de jugar al carrer fent
un gest poc important. El conte tractava
d'una parella de germans que s'emporten
el gos a l'escola. Acabaves de riure
a causa d'un comentari del pare. Tenies
la inquietud necessària per llegir
les frases curtes i digeribles del text.
I en aqueix mateix instant iniciares
amb èpica actitud el camí de Babel.
Fou així com trobares en la diversitat
la saviesa, deixant-te caure com l'aigua
per les cascades d'una roca gelada,
trobant-te soles amb l'experiència
dels teus avis i dels teus passats,
deixant-te caure pel difícil riu
de la tolerància, navegant sempre
aigües amunt, contra corrent,
a despit d'aquella vella superstició.
Saber si l'any 2059 estimareu el poeta
i si aleshores haurà valgut la pena
aquella vesprada dels anys trenta o talment
la dels noranta; portaves una trena roja
i les galtes amples i sensuals, ton pare
et recitava els versos del poeta mentre
feies els deures que et manava la mestra
de l'antiga escola de Teresa, els ajustats
pantalons blaus i les sabatilles d'esport
que et regalà la iaia. El sol fresc i límpid,
les cases encara tenien cambres i andanes
i en eixir de classe jugàveu a la corda.
Si aquest testimoni serà un clar vaixell
llançat a l'eternitat, com deia Lezama,
i aleshores els ritmes dels versos encara
faran tronar l'ànima malgrat les epidèmies
de pesta, si tindreu suficient memòria
per a recordar el poeta, «així com cell qui
en lo somni es delita, e son delit de foll
pensament ve», i ja no serà el passat
el punt d'inflexió, L’energia necessària,
el punt culminant per sentir la saviesa,
saber si el treball haurà valgut la pena
i l'atenció que reclames serà la prova
de la continuïtat, de la llarga odissea.
Com les sirenes Escil·la i Caribdis,
com els hàbils falcons del gran cantor
enlairant-se pel cel humit de la platja,
saber si encara agafaran amb les arpes
les preses d'aquell estol de coloms
que a l'estiu creuaven els núvols.
Saber els noms dels palafreners,
com caçava el rei a l'estany
i com vivien els ànecs i els joncs.
Comprendre aquestes coses, comprendre
que la mà que ara em dónes és única
i definitiva. Una abraçada, un gest amable
que és l'últim, un esforç que és l'últim,
un intent anterior a qualsevol possibilitat
de memòria, a qualsevol possibilitat
de rancúnia, a qualsevol possibilitat de vida.
Saber qui fou Nembrot, trobar en l'origen
de les llengües la força necessària,
la diversitat que ens explicarà les coses.
I ja no es tractarà d'utilitzar expressions
sublims ni eufemismes estèrils, ja no es
tractarà d'utilitzar aquelles estratègies
per fer-se escoltar en arribar l'hivern.
Caldrà interpretar Babel com un encert,
amb el so net de cada paraula entre
multituds de frases fetes, entre la barreja
de dialectes i expressions indesxifrables,
escoltant la fonètica dels avantpassats
furgar la ferida de qualsevol imposició.
Antoni Gómez
Èpica per a infants
Poesia 3i4, 2000
Més sobre l'autor, ací.
Etiquetes de comentaris:
Antoni Gómez,
Babel,
Cant,
Poema amb data,
Poesia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

















