EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 8 de març de 2013

L'ESPILL O EL LLIBRE DE LES DONES


(Maria Portinari, Memling, 1470)
Donchs, dich que totes,
de qualque stat,
color, edat,
lley, nacio,
condicio,
grans e majors,
chiques, menors,
jovens e velles
lleges e belles,
malaltes, sanes,
les cristianes,
jhuyes, mores,
negres e llores,
roges e blanques,
dretes y manques,
les geperudes,
parleres, mudes,
ffranques, catives,
quantes son vives,
qualssevol sien:
tot quant somien
esser ver crehen;
del que no vehen
proçes de pensa
ffan, sens deffensa
ni part hoyr;
per presumir
sols, pronunçien:
ver sentencien
que cert no saben.
Mentint se guaben,
sempre varien,
jamay se rien
sens ficçio;
per traçio
rien e ploren;
criden que·s moren
quant son pus sanes;
si han terçanes

llur mal no colen;
e fingir solen
tenir dolor
per dar color
a ses empreses.

Jaume Roig
Espill o llibre de les dones
1460

(Text pres d'ací)

Des de 1460 a 2013 haurà canviat alguna cosa, no?

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Si no ho he entès malament, no ens deixa gaire bé a les dones, aquest senyor...
Penso que el dia de la dona, és ( o hauria de ser) cada dia!

novesflors ha dit...

Ara falta el contrapunt de sor Isabel deVillena.

Calpurni ha dit...

És evident que la situació, ací, ha canviat però en altres parts del món quina és la situació de la dona? La mateixa que en 1460 ací. No?
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada