EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 5 de març de 2013

ELOGI DELS DINERS

(Fotomuntatge propi)

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.

Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs «jas» a hòmens sords,
tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor al molt badoc;
a qui diu «no» fan-li dir «hoc».
Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan
per advocat té sent «jo ha’n».
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
ANSELM TURMEDA,
Llibre de bons amonestaments, 1397

3 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Un poema del segle XIV que està molt d'actualitat, malauradament.

M. Roser ha dit...

Coneixia el poema per la cançó d'en Raimon...i també penso que és molt actual...

Calpurni ha dit...

I tan actual, només es parla de diners contínuament. No hi ha una altra cosa?
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada