Entre les cançons d’Ovidi podem trobar algunes d’un lirisme excepcional. Aquest és el cas d’Homenatge a Teresa. Un record d’infantesa convertit en un manifest a favor de l’espontaneïtat, de la senzillesa, de les emocions, de les sensacions, de l’amor.
(Imatge: David Pons)
Homenatge a Teresa
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica
i preciosa.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda
dels infants.
Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.
Altres versions:
Miquel Gil i Pascal Comelade (Veu i instruments infantils):
(http://www.youtube.com/watch?v=ZGZs7vt-NkI)
(http://www.youtube.com/watch?v=ZGZs7vt-NkI)
Entrades
8 han deixat la seua empremta:
Sempre... això sí que ho he descobert, era passional aquest home...
Ja fa 15 anys que va marxar de vacances, vull un nou vent, un nou homenatge, un nou espectacle!
Jo també versione cançons que feia l'Ovidi, a poc a poc les vaig polint, quedarà perfecte al final :)
A vore si enguany dura tot l'any la força dels homenatges a aquest magnífic artista!
Moltes gràcies, Jesús, per fer-me reviure el sentiment que tinc cap a l'Ovidi!
M'encanta la fotografia, és sublim.
Lenitiu, aquest sentiment del que parles va començar en mi, allà per l'any 75 quan vaig començar a escoltar les seues cançons. Aleshores jo només parlava castellà, ell (i les seues cançons) va ser un dels motius que van fer que jo estimara la nostra llengua i l'assumira com a pròpia.
un tou de tendresa en aquesta cançó i en moltes d'altres!
15senseOvidi! M'afegeixo a recordar-lo!
La escuche tres veces la canción homenaje a teresa no lo conocía …me encanto!... gracias por colocar la traducción …besos
Ja fa molts anys que L'Ovidi em va obrir els ulls i encara me'ls manté oberts. Com dic al blog, fa anys va`rem fer 500 quilòmetres per arribar fins Alcoi, començant a preguntar per l'Ovidi tothom ens mirava com si fossim extraterrestres... El casal estava tancat -era per un 11 de setembre-. Preguntant preguntzant vam arribar fins la que havia estat la seva casa. També vaig veure l'escola de Ribera, ara una comissària de policia. Quan un poble canvia mestres per policies, no se'n pot esperar res de bo. També recordo aquelles lletres immenses que deien SAGRADO CORAZON, d'un col·legi, no sé si religiós... En guardo un molt bon record. Al mòbil i porto la cançó lletra de l'Estellés i veu de l'Ovidi M'aclame a tu. Bestial.
Salut i sempre Ovidi!!!
onatge
Ell ja sabia molt bé que en el moment deixara aquesta terra només serien unes petites vacanses. Perque encara que el nostre entorn s'esmorone, cada vegada que cridem ben fort ell crida amb nosaltres.
Molt gran aquest blog, t'afegisc a la llista!
Pau, company de La Pobla.
Publica un comentari a l'entrada