Ovidi destacà pel seu compromís social. Cançons com “La fàbrica Paulac”, “Cançó de llaurador”, “La fera ferotge”, ” Va com va”, “La samarreta”, “Als nous amos” i altres moltes en són exemple. A “Carta a casa” el seu compromís és amb l’emigració.
Carta a casa
Estimada Antònia :
T'escric des d'ací,
molt lluny de casa.
La pluja va mullant
els vidres bruts
del bar estrany
on ara em trobe esperant un got de vi
i un poc d'engany.
No tinc més solució,
ja ho saps: l'engany.
I m'ompliré tot d'ell
per anar vivint,
per anar aguantant,
per anar estimant.
T'he enviat els diners,
com tots els mesos.
Per ara no hi ha augment,
paciència, tot arriba.
Me n'he guardat uns quants,
per comprar-me un abric.
L'hivern, sense el teu cos,
és molt més cru.
Diuen que em passaran
a una secció més descansada.
I, si Déu vol, molt prompte,
trobaré casa,
i vindreu tu i la nena.
El company del meu “cuarto”
ha estat malalt,
la grip, coses d'ara,
ja saps, l'hivern
Fa més d'una setmana
que espere carta.
Esteu malalts?
Em feu patir moltíssim,
tan lluny de casa.
L'any que ve, potser,
tindrem un cotxe,
qui ho havia de dir!
I escola per la nena,
sense pagar,
i diners suficients
per a no plorar.
Tot això, però, ja saps...
lluny de casa:
allò que no s'oblida
ni tan sols amb el vi,
aquell que tinc jo ara,
posat a taula.
Encara plou, Antònia.
Demà serà diumenge
i no passejarem tots tres junts
per la plaça del poble.
Cuideu-vos molt. Besades.
Escriu-me més sovint.
Entrades
1 han deixat la seua empremta:
Seguisc molt intrigat sobre la figura de l'Ovidi.
Aviat ja farà quinze anys que va marxar, i ell ho és tot per mi.
Publica un comentari a l'entrada