EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

divendres, 12 de març de 2010

MEMÒRIA HISTÒRICA I POESIA

El llibre “Versos per acompanyar una esperança” és una edició bilingüe d’una sèrie de poemes que Vicent Andrés Estellés va dedicar als morts de la repressió política. Una primera part conté poemes d’homenatge als últims executats per Franco el 27 de setembre de 1975. Una segona recull poemes sobre el procés.

Cau una sang innocent de les síl•labes

cau una sang innocent i s'escola
des dels papers als carrers i demana
punys venjatius i convoca a la lluita
i al fosc combat i a la clara esperança!

Aquesta sang mai no serà eixugada
i romandrà, encesa, als peus dels murs
com ara greu, altar inamovible.

Ai rius de sang i més sang i més sang

i tanta sang!

 
 
Finalment, la tercera part que es titula “Gran oratori pels morts valencians de la postguerra, altrament titulat Vora el barranc del Carraixet” forma part del “Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941”. Joan B. Peset va ser un eminent professional de la medicina i l’últim alcalde republicà de la ciutat de valència, volgut i respectat per la classe treballadora.
 
IX 
 
Vora el barranc del Carraixet,
traïdors de casaca alterna
han emplenat les dolces tombes
de successius assassinats.
Botxins de foli i estampeta
han dictaminat fosques morts
amb les ungles negres de terra
vora el barranc del Carraixet.
 
En una nota prèvia Vicent Andrés Estellés diu: “No són, aparentment, versos violents; no inciten, aparentment, a la revolta ni a la violència; les seues meditacions, però, van o volen anar més enllà. El misteri de la vida i de la mort he estimat advertir-lo, més d’una vegada, com l’aletada freda i sinistra d’una au d’Edgar Allan Poe”.
 
Tret de "Versos per acompanyar una esperança". Vicent Andrés Estellés. Ediciones Vanguardia Obrera S.A. 1986.
Il·lustracions de Joan Ramos i Montllor (originals per aquest llibre).
 

6 han deixat la seua empremta:

Alietes el del Corralot ha dit...

Són curioses les lletres. M'ha emocionat moltíssim més la nota prèvia que els versos d'Estellés. Els versos tenen alguna cosa d'inconcreta: aquells noms i adjectius tan gastats... En canvi, el voler explicar-se és tan sincer. Estellés escrivia massa.
Ah, i visca Joan Ramos!

Julio Fidel ha dit...

Aqui, en La Rioja, un cantautor y amigo, Jesús Vicente Aguirre, publicó un libro con memoria histórica: "Aquí nunca pasó nada".

Aquí también hubo un barranco, "La Barranca", recuperado como cementerio porque fue más fácil traer las cruces a este lugar que llevarse de allí a los caídos.

Del año 1975 me acuerdo porque mientras se oían las amenazantes noticias por la televisión y por la radio, deseabas para tus adentros:
¡Que no pase!, ¡Que no pase!
Y, sin embargo, pasó.
Tristes recuerdos.

Un abrazo.

kweilan ha dit...

Les seues lletres les vaig conèixer per algunes cançons de cantautors primer. Després ja vaig llegir els seus llibres de poemes. I sempre em van emocionar.

Albanta ha dit...

Un dels nostres grans, sens dubte.
M'agrada anar descobrint blogs nous, i avui ha estat una sorpresa trobar un company de la meva terra entre els seguidors.
Em passaré per ací a sovint.
Una abraçada

Anònim ha dit...

La mort, tan negra i no obstant, com he llegit avui en una esquela, "germana". Tants la provoquen com tants l'eviten, i cadascun la pinta o la diu del seu color.

Olga X.

Carme ha dit...

Jo també el vaig conèixer pels cantautors... després s'ha de llegir

Publica un comentari a l'entrada