(Retrat de Joan Timoneda que figura al cançoner Sarao de amor - València, 1561)
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Tot mon tresor done, i persona,
a vós, garrida.
Puix no us vol mal qui el tot vós dóna,
dau-me la vida;
dau-me-la, doncs, hajau socors,
ànima mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Tota la nit que en vós estic
he somiat;
i quan record sol, sens abric,
trobe'm burlat.
No em burleu més: durmam los dos,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Vós m'haveu fet gran cantorista
i sonador;
vós ben criat; vós bell trobista,
componedor,
fort i valent; també celós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
No us atavieu, anau aixi,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Joan Timoneda. "Flor d'enamorats"
4 han deixat la seua empremta:
L'havia sentit molts cops cantat pel Raimon, i ara el torno a escoltar, però crec que no l'havia llegit mai.
M'ha encantat fer-ho. Gràcies!
Bona nit Calpurni!
Si alguna vegada em ve al cap el cançoner "Flor d'enamorats" sempre pense en aquest poema i en la interpretació de Raimon. ;)
"Flor d'enamorats" és tot ple de cançons tendres com aquesta. Gràcies pels comentaris a les dos.
Salut.
podrieu dirme qual es el tema de eixe poema?Gracies!
Publica un comentari a l'entrada