L'heterònim de F. Pessoa, Bernardo Soares, l’abril de 1931, va escriure el poema “Autopsicografia”:
O poeta é um fingidor
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente
E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm
E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração
El poeta és fingidor.
Fingeix tan completament
que fins fingeix que és dolor
el dolor que de bo sent.
I qui llegeix el que escriu
en el dolor llegit sent
no els dos que el poeta viu
ans només el que ell no té.
I així per la vida roda,
joguinejant amb la ment,
un tren de corda que roda:
el cor, contínuament.
(Trad. Joaquim Sala-Sanahuja)
Entrades
6 han deixat la seua empremta:
Una bona diferenciació del jo real i el jo poètic.
Sempre m'han agradat aquests versos, que em presentaren Pessoa:
Fingeix tan completament
que fins fingeix que és dolor
el dolor que de bo sent.
Fantàstic Pessoa!
Molt gran Pessoa! Vinga tots a fingir que som el que som!
Jo em quede també amb els versos que ha destacat la Vida...fingir el dolor que de bo sent.
No sols el dolor, els poetes magnifiquen tots els sentiments que podem sentir.
Molt gran Pessoa
Què difícil és fingir allò que se sent!
Gràcies pels comentaris.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada