(La mecedora. María Gómez-Pintado. Imatge presa d'ací) |
i un balancí al terrat
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin els llums dels carrers
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,
i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.
Miquel Martí i Pol
Sol de palla trenada (1951-2003) Edicions 62
3 han deixat la seua empremta:
Sempre m'ha agradat molt aquest poema, per senzill, poc pretenciós i vertader.
M'encanta Miquel Martí Pol, es un dels meus preferits. I saps aquest poema em porta molts records.
Un peto i moltes gràcies per ser partcip de la meva alegría i felicitat estimat amic
Assegut en un balancí ,al terrat ,pots deixar correr la imaginació.
El poble amb llum o sense, continuaria sent el mateix. Si tot és fosc però, ens el podem fer a mida, per això el poble a la nit,és el poema que jo em puc imaginar...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada