EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 15 de maig del 2011

PORTA

(Fotomuntatge propi)
Publicat per Calpurni a les 1:27
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

5 han deixat la seua empremta:

lisebe ha dit...

M'encanta molt bona la fo composició de la fotografia feta poema, una invitació molt suggerent.

Molt bon diumenge!!!!!

15 de maig del 2011, a les 7:11
Montse ha dit...

aix, si... la llàstima és que de vegades te la foten pels nassos, però aquest és un altre poema.

Molt bona, la foto!!! i el poema, ep!

15 de maig del 2011, a les 10:38
novesflors ha dit...

(encara?)...sempre podràs tornar a trobar la porta oberta...

15 de maig del 2011, a les 13:08
M. Roser ha dit...

I si trobes la porta tancada, sempre la pots tornar a obrir si en tens la clau...
Bon diumenge,
M. Roser

15 de maig del 2011, a les 19:11
Calpurni ha dit...

Gràcies a totes pels comentaris!
Els estats naturals de les portes són dos: obertes o tancades. De vegades no coincideixen amb l'estat anímic de les persones.
Salut i poesia.

17 de maig del 2011, a les 17:36

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)