Lo jorn sencer tostemps sospir.
Joan Timoneda
Joan Timoneda
Venies d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li el foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança.
una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves el feixos de pinassa en el forn.
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li el foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança.
una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves el feixos de pinassa en el forn.
Vicent Andrés Estellés
Llibre de meravelles
Tres i quatre, poesia
I va ser forner...
...forner de paraules i creador de pa per a alimentar les ànimes.
8 han deixat la seua empremta:
M'afegeixo a la Festa d'aniversari del poeta, amb aquesta seua declaració que a mi m'emociona moltíssim...
INCIS (1)
El poeta no baixa al poble:
el poeta és poble ell mateix
el poeta és el mateix poble.
Ai d'aquell que no pensa així.
El poeta naix del seu poble,
després treballa i estudia,
però després retorna al poble
i li amostra allò que ha guanyat
i el seu poble ho mira en silenci
i reconeix en ell el poble
Ai d'aquell que no es crega poble
Serà florit, englantinat
i violat, tot el que vulguin,
amostrarà doctes papers
però serà sempre un estrany
en voler arribar al poble
(Vicent Andrés Estellés)
Un gran forner, sí senyor!!!
I un GRAN poeta!
Tan bon poeta i bon forner, que aconsegueix que m'arribi l'olor de pa acabat de sortir del forn, mmmmm
Un poema molt bé triat, Violant.
Gràcies a totes pels comentaris.
Salut i poesia.
Us faig arribar aquests enllaços per si voleu donar-li un cop d'ull.
http://web.ua.es/va/vr-cultura/projectes/estelles/
http://www.youtube.com/watch?v=uqkPIk5eCVY
Bon dia, soc una estudiant de segon de baxillerat molt interesada en aquest poema de Estellés, però el problema és que no ho entenc molt bé ja que no el entienc. M'ho prodria explicar d'una forma clara? Gracies
Olaya
no
Publica un comentari a l'entrada