EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 20 de gener del 2013

SENSE CAU



(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La mordassa que t’oprimeix el cor. La matinada inútil. La fotografia que recorda un instant que ja no tornarà. La falsa verdadera pau. Les abraçades enigmàtiques. El navegant del silenci. La pluja del somnis ingràvids. Els racons de la memòria perduda. El respectable marbre consirós. La venjança perduda i retrobada. La sang vessada en minuts de segles. La dansa del temps. Els efímers desitjos de felicitat. El son perdut, la son desaprofitada i els somnis no somiats. El salvatge compliment de l’oració. Les llàgrimes desdibuixades. El descrèdit de la raó ultratjada. L’aigua, l’amor i la terra pura. El buit. El prec purpuri. La desraó arrecerada en negres solatges. La immensitat del no-res...

 ... No contenen històries mereixedores de ser contades?


4 han deixat la seua empremta:

Enric Sanç ha dit...

Silenci i coratge. Forta abraçada, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

Tot val la pena de ser observat, seguit, recordat. Per això cal escriure, perquè la lletra conté tota la vida.

M. Roser ha dit...

I tant que sí, totes aquestes paraules contenen un munt d'històries dignes de ser contades i mai oblidades, perquè amaguen un munt de vivències de tots colors...

Calpurni ha dit...

Escriure i vivències, dos bones raons per a continuar la tasca creativa.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada