(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
La mordassa que t’oprimeix el cor. La matinada
inútil. La fotografia que recorda un instant que ja no tornarà. La falsa
verdadera pau. Les abraçades enigmàtiques. El navegant del silenci. La pluja del
somnis ingràvids. Els racons de la memòria perduda. El respectable marbre
consirós. La venjança perduda i retrobada. La sang vessada en minuts de segles.
La dansa del temps. Els efímers desitjos de felicitat. El son perdut, la son
desaprofitada i els somnis no somiats. El salvatge compliment de l’oració. Les
llàgrimes desdibuixades. El descrèdit de la raó ultratjada. L’aigua, l’amor i
la terra pura. El buit. El prec purpuri. La desraó
arrecerada en negres solatges. La immensitat del no-res...
... No contenen històries
mereixedores de ser contades?
4 han deixat la seua empremta:
Silenci i coratge. Forta abraçada, Jesús.
Tot val la pena de ser observat, seguit, recordat. Per això cal escriure, perquè la lletra conté tota la vida.
I tant que sí, totes aquestes paraules contenen un munt d'històries dignes de ser contades i mai oblidades, perquè amaguen un munt de vivències de tots colors...
Escriure i vivències, dos bones raons per a continuar la tasca creativa.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada